Als peus del Cadí-Moixeró, per la Cerdanya-II

globus

Ara vé la segona part, o sigui, els dies que vam estar a la Casa de Colònies Cadí. Després d'arribar el dijous al migdia, vam celebrar la Castanyada a la nit, i es va repetir el divendres. A més, ens va acompanyar un cel clar i seré per veure els estels. N'hi havia molts, i la Via Làctia es veia prou bé. Com sabeu, aquesta va d'est a oest, i el Camí de Sant Jaume la segueix. També hi ha trossos del Camí a la Cerdanya, pistes i camins senyalitzats, que en alguns llocs estan ocupats per les carreteres.

Una d'aquestes rutes, la que va de Pi a Martinet, passant per Santa Eugènia i Montellà, vam fer el divendres gairebé tota la colla. Amb les bicicletes que vam treure dels cotxes, els més valents van fer la ruta. No és una ruta difícil, però té trossos amb molt desnivell, i cal baixar de la bicicleta. Els pares que portaven la canalla a coll van patir de valent, i en aquestos trams gairebé tothom va pujar-los a peu, i això que eren asfaltats! Però valia la pena, el paisatge va encoratjar tothom.

A la sortida, mentre feiem el reagrupament a Pi per posar a punt les bicicletes, se'ns va afegir una gossa sense collar: jove, eixerida i amb ganes d'aventura, i com sempre, amb l'esperança d'un bon dinar. No portava collar, i cal que us ho penseu dues vegades si us ho torneu a trobar: normalment són de mal portar, ja que van al seu aire, us poden desequilibrar les bicicletes, i aquesta es llençava a les rodes dels vehicles motoritzats: fossin cotxes, quads o qualsevol altre motor, amb perill per a l'animal i per a nosaltres. Per sort, no va passar res, i vam poder tornar-la a la nit al poble de Pi. Vam estar força entretinguts ja que ens va acompanyar tot el dia.

Bé, el cas és que vam fer la ruta de Talló-Santa Eugènia, anant per la carretera, de Pi cap a Santa Eugènia, amb alguna pujadeta per escalfar els músculs. En general, és baixada fins a Santa Eugènia, on podem admirar el famós campanar inclinat, amb una plomada desplaçada un metre i mig respecte al centre. Des d'allà, vam seguir la carretera cap a Montellà. Cal anar fins a la masia de Cal Manxot, i continuar cap a la Riolina, un torrent molt maco, però que fa un tobogan per creuar-lo molt gran. Des d'allà vam fer la pujada més forta, i vam patir de valent, tots excepte la Marta vam pujar a peu. A dalt, però la vista de les muntanyes, i de Montellà ens va revifar. Un bonic poble, que té a la vista un bloc de pisos que fa mal als ulls. 

Després de recuperar-nos, vam baixar cap a Martinet. La carretera enfilava cap a la vall de Bastanisset, on hi ha l'ermita. El temps no ens permetia anar fins a l'ermita, i vam trobar-nos tots al costat del riu, a la zona dels Búnquers. Allà, tant els que anàvem en bici com en cotxe, vam aplegar-nos per dinar. Alguns ho van fer deseguida, i altres van visitar el Centre. Era una mica tard per l'horari, però ens van atendre amablemen. El preu és una mica car, però vas amb guia i t'ensenyen tota la muntanya foradada amb búnquers i nius per controlar el riu i la carretera. Franco va construir tot un sistema per evitar invasions del nord, tant si eren del maquis com dels aliats, després de la Segona Guerra Mundial. Després ja van perdre la seva utilitat. I ara els podeu visitar a Martinet.

Després de dinar, vam anar cap al poble. Aquest té un greu problema, la carretera nacional passa pel mig, i els cotxes no redueixen gaire la velocitat. Una vergonya, no respecten ni els passos zebra. En fi, vam anar fins a l'aparcament al costat del riu Segre, on hi ha un passeig per la riba que es pot visitar. Tenen rètols dedicats a les llúdrigues, molt didàctics, que vam anar a veure després de fer el cafè.  Al final del passeig, continua un sender que arriba fins a Sant Martí dels Castells, i d'allà es pot tornar cap a Cal Manxot, i desfer el camí. Ja començava a fer-se fosc quan tornàvem cap a Martinet, i per ser tard, pel temps i la foscor, vam decidir carregar les bicicletes als cotxes. Abans de l'hora de sopar ja èrem a la Casa de Colònies, i la nostra gosseta a Pi, el poble dins de la Vall de Pi

En el següent apunt, us explicarem el camí que vam fer en bicicleta fins a Puigcerdà.  

[@more@]



Quant a bicibaix

Bloc de l\'associació Bici Baix Llobregat, que es dedica a promoure l\'ús de la bicicleta, i defensar els interessos dels seus usuaris a la comarca del Baix Llobregat. Forma part de la Coordinadora Catalana d\'Usuaris de la Bicicleta.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.