Tal com tenia promès feia mesos, aquí us explicaré com va anar el viatge de tornada de la Castanyada: des de Pi fins a Puigcerdà. No és gaire distància. Més aviat es tractava de les possibles dificultats del trajecte, i en aquest cas, com veureu, és el problema de les carreteres principals.

Vam sortir de la Casa de Colònies Cadí al mateix temps que la resta de companys agafaven el cotxe per anar a fer excursions per la Cerdanya: banys de Dorres, excursió a unes coves de la zona, etc… amb la idea de quedar a Puigcerdà, i tornar pel tunel del Cadí a casa. La Marta i jo vam enfilar pel camí de Pi cap a Bellver, però per la ruta del GR que passa per Santa Maria de Talló. El mateix que vam fer d'anada. Ara a la tornada feia baixada, i es podia fer prou bé. Un cop a Santa Maria, vam fer una parada per veure l'Esglèsia, molt maca, i despullada, on destaca la talla de la Mare de Déu, impressionant.

D'allà vam intentar continuar cap a Puigcerdà, fent servir el camí de Sant Jaume que tenen marcat a la Cerdanya. Vam intentar seguir-lo, i al final vam anar a parar igualment a la carretera comarcal, LP-4033. No havia gairebé cap alternativa, calia arribar a Baltarga, i potser agafar una pista cap a Sansor. Però tampoc no teníem gaire temps, i vam enfilar la comarcal en un tram perillós degut a que enllaça amb la sortida del tunel del Cadí i la Nacional 360. El voral era prou ample, però quan passes per Baltarga, la carretera t'obliga a passar pel carril del mig per anar fins a Prats. Encara rai que no vam tenir cap ensurt, només un cotxe ens va pitar què feiem allà al mig, i jo només podia fer un gest amb la mà de resignació. A mi tampoc m'agradava gens allò. En fi, després pujada cap a Prats pel coll de Saig, i baixada amb força trànsit aquell diumenge. Però havíem passat el tros més complicat. Arribant al Pla, ja vam sortir de la carretera i vam enfilar una via cap a Sanavastre. El bon dia ens acompanyava i era qüestió de gaudir del paisatge. Des d'allà veiem les avionetes i planejadors que pujaven i baixaven del proper aeroport esportiu.

Des de Sanavastre, vam agafar la carretera cap a Estoll, amb prou bona senyalització. Un poble petit i bonic, des del qual s'agafa la

[@more@]

Tweet

Tal com tenia promès feia mesos, aquí us explicaré com va anar el viatge de tornada de la Castanyada: des de Pi fins a Puigcerdà. No és gaire distància. Més aviat es tractava de les possibles dificultats del trajecte, i en aquest cas, com veureu, és el problema de les carreteres principals. Podeu mirar les rutes de BTT per la Cerdanya que més s'acosten a les nostres necessitats, i un mapa de la comarca, escala 1:50000. 

Vam sortir de la Casa de Colònies Cadí al mateix temps que la resta de companys agafaven el cotxe per anar a fer excursions per la Cerdanya: banys de Dorres, excursió a unes coves de la zona, etc… amb la idea de quedar a Puigcerdà, i tornar pel tunel del Cadí a casa. La Marta i jo vam enfilar pel camí de Pi cap a Bellver, però per la ruta del GR que passa per Santa Maria de Talló. El mateix que vam fer d'anada. Ara a la tornada feia baixada, i es podia fer prou bé. Un cop a Santa Maria, vam fer una parada per veure l'Esglèsia, molt maca, i despullada, on destaca la talla de la Mare de Déu, impressionant.

D'allà vam intentar continuar cap a Puigcerdà, fent servir el camí de Sant Jaume que tenen marcat a la Cerdanya. Vam intentar seguir-lo, i al final vam anar a parar igualment a la carretera comarcal, LP-4033. No havia gairebé cap alternativa, calia arribar a Baltarga, i potser agafar una pista cap a Sansor. Però tampoc no teníem gaire temps, i vam enfilar la comarcal en un tram perillós degut a que enllaça amb la sortida del tunel del Cadí i la Nacional 360. El voral era prou ample, però quan passes per Baltarga, la carretera t'obliga a passar pel carril del mig per anar fins a Prats. Encara rai que no vam tenir cap ensurt, només un cotxe ens va pitar què feiem allà al mig, i jo només podia fer un gest amb la mà de resignació. A mi tampoc m'agradava gens allò. En fi, després pujada cap a Prats pel coll de Saig, i baixada amb força trànsit aquell diumenge. Però havíem passat el tros més complicat. Arribant al Pla, ja vam sortir de la carretera i vam enfilar una via cap a Sanavastre. El bon dia ens acompanyava i era qüestió de gaudir del paisatge. Des d'allà veiem les avionetes i planejadors que pujaven i baixaven del proper aeroport esportiu.

Des de Sanavastre, vam agafar la carretera cap a Estoll, amb prou bona senyalització. Un poble petit i bonic, des del qual s'agafa la pista del GR-4 cap a Puigcerdà que va paral.lela a la carretera. Fa de bon seguir, fins que la senyalització t'obliga a triar entre Bolvir i Puigcerdà. Potser Bolvir era més directe, però no ho sabíem. Aleshores vam agafar el que marcava Puigcerdà, però també feia força volta. Calia anar fins a Queixans, i creuar la carretera. Un cop vam passar per l'estació i el poble, ja estàvem en un entorn plàcid i tranquil al costat del riu Segre. De totes maneres, ja estàvem arribant a Puigcerdà, on es feia la Fira del Cavall. I el trànsit ja començava a fer-se notar inclús en els camins. Així doncs, vam creuar un pontet sobre el Segre, i vam enfilar cap a la capital. Pàssavem pel costat del camp de golf, i de pistes d'equitació. I vam entrar a Puigcerdà cap allà la una del migdia. Tot era un caos, ja que el trànsit i la gent col.lapsava tot. Amb prou feines podíem passar amb la bicicleta. I vam canviar els plans d'agafar un tren a la tarda, per agafar el primer que vam trobar a les 13,25h, per arribar a l'Hospitalet. Vam dinar amb lo que portàvem. I vam fer la tornada gaudint del bon paisatge des del tren.

[@more@]

Tweet