A les 10h. del  matí  la Feli, en Francesc , en Jordi i jo ens trobem a la Plaça de l’Ajuntament i sortim de Sant Boi passant per la Colònia Güell. Després per entre els camps de conreu, anem  a sortir al camí del marge dret del riu i   pujem riu amunt.

En arribar a l’alçada de la riera que baixa de Torrelles, ens trobem amb en Lluís i els seus fills, la Mireia i en Lluís, que venen de Sant Vicenç dels Horts. Tots junts continuem el camí fins a Pallejà.

Un cop allà ens trobem amb la resta de la colla, l’Adela, el Jordi, la Esme, el David, la Espe i l’Andreu,  que van arribar-hi amb carrilet.

Aprofitem per a visitar el Castell, actualment ha estat rehabilitat i acull diferents serveis municipals, entre ells, una biblioteca.

Acabada la visita, uns en bici i els altres a peu, anem pujant pel camí, que de mica en mica  s’endinsa cap al bosc i ens porta fins al “Merendero”. 

La taula ja és a punt i de seguida ens hi seiem. Ja  podeu imaginar com de macos estàvem amb els pitets posats . . . 

Comença el “ritual” d’ agafar el calçot, pelar, sucar, aixecar el braç, obrir la boca i . . .    nyam!

Un darrera l’altre, en vam menjar tants com vam voler. Acompanyats amb  mongetes, carxofes i una graellada de carn, tots vam dinar ben de gust.

Ah, el Pedro i l’Elena també hi eren, però van arribar una mica més tard en cotxe.

Despres d’una animada sobretaula, vam jugar un estoneta a fora fins a l’hora de marxar, a les 5 tocades.

Llavors, ens vam dividir en tres grups, un,  els qui anavem amb les bicis, un altre, els que anaven a peu fins l’estació del Carrilet i la resta amb el cotxe del Pedro.

Els de la bici, vam arribar a Sant Boi  a cuarts de set i ja era ben fosc, però tot va anar molt bé. 

Una molt recomanable sortida gastronòmica.     ( FOTOS ) 

 M.Àngels

[@more@]

Tweet

Vam sortir de la Casa de Colònies Cadí al mateix temps que la resta de companys agafaven el cotxe per anar a fer excursions per la Cerdanya: banys de Dorres, excursió a unes coves de la zona, etc… amb la idea de quedar a Puigcerdà, i tornar pel tunel del Cadí a casa. La Marta i jo vam enfilar pel camí de Pi cap a Bellver, però per la ruta del GR que passa per Santa Maria de Talló. El mateix que vam fer d'anada. Ara a la tornada feia baixada, i es podia fer prou bé. Un cop a Santa Maria, vam fer una parada per veure l'Esglèsia, molt maca, i despullada, on destaca la talla de la Mare de Déu, impressionant.

D'allà vam intentar continuar cap a Puigcerdà, fent servir el camí de Sant Jaume que tenen marcat a la Cerdanya. Vam intentar seguir-lo, i al final vam anar a parar igualment a la carretera comarcal, LP-4033. No havia gairebé cap alternativa, calia arribar a Baltarga, i potser agafar una pista cap a Sansor. Però tampoc no teníem gaire temps, i vam enfilar la comarcal en un tram perillós degut a que enllaça amb la sortida del tunel del Cadí i la Nacional 360. El voral era prou ample, però quan passes per Baltarga, la carretera t'obliga a passar pel carril del mig per anar fins a Prats. Encara rai que no vam tenir cap ensurt, només un cotxe ens va pitar què feiem allà al mig, i jo només podia fer un gest amb la mà de resignació. A mi tampoc m'agradava gens allò. En fi, després pujada cap a Prats pel coll de Saig, i baixada amb força trànsit aquell diumenge. Però havíem passat el tros més complicat. Arribant al Pla, ja vam sortir de la carretera i vam enfilar una via cap a Sanavastre. El bon dia ens acompanyava i era qüestió de gaudir del paisatge. Des d'allà veiem les avionetes i planejadors que pujaven i baixaven del proper aeroport esportiu.

Des de Sanavastre, vam agafar la carretera cap a Estoll, amb prou bona senyalització. Un poble petit i bonic, des del qual s'agafa la

[@more@]

Tweet

Tal com tenia promès feia mesos, aquí us explicaré com va anar el viatge de tornada de la Castanyada: des de Pi fins a Puigcerdà. No és gaire distància. Més aviat es tractava de les possibles dificultats del trajecte, i en aquest cas, com veureu, és el problema de les carreteres principals. Podeu mirar les rutes de BTT per la Cerdanya que més s'acosten a les nostres necessitats, i un mapa de la comarca, escala 1:50000. 

Vam sortir de la Casa de Colònies Cadí al mateix temps que la resta de companys agafaven el cotxe per anar a fer excursions per la Cerdanya: banys de Dorres, excursió a unes coves de la zona, etc… amb la idea de quedar a Puigcerdà, i tornar pel tunel del Cadí a casa. La Marta i jo vam enfilar pel camí de Pi cap a Bellver, però per la ruta del GR que passa per Santa Maria de Talló. El mateix que vam fer d'anada. Ara a la tornada feia baixada, i es podia fer prou bé. Un cop a Santa Maria, vam fer una parada per veure l'Esglèsia, molt maca, i despullada, on destaca la talla de la Mare de Déu, impressionant.

D'allà vam intentar continuar cap a Puigcerdà, fent servir el camí de Sant Jaume que tenen marcat a la Cerdanya. Vam intentar seguir-lo, i al final vam anar a parar igualment a la carretera comarcal, LP-4033. No havia gairebé cap alternativa, calia arribar a Baltarga, i potser agafar una pista cap a Sansor. Però tampoc no teníem gaire temps, i vam enfilar la comarcal en un tram perillós degut a que enllaça amb la sortida del tunel del Cadí i la Nacional 360. El voral era prou ample, però quan passes per Baltarga, la carretera t'obliga a passar pel carril del mig per anar fins a Prats. Encara rai que no vam tenir cap ensurt, només un cotxe ens va pitar què feiem allà al mig, i jo només podia fer un gest amb la mà de resignació. A mi tampoc m'agradava gens allò. En fi, després pujada cap a Prats pel coll de Saig, i baixada amb força trànsit aquell diumenge. Però havíem passat el tros més complicat. Arribant al Pla, ja vam sortir de la carretera i vam enfilar una via cap a Sanavastre. El bon dia ens acompanyava i era qüestió de gaudir del paisatge. Des d'allà veiem les avionetes i planejadors que pujaven i baixaven del proper aeroport esportiu.

Des de Sanavastre, vam agafar la carretera cap a Estoll, amb prou bona senyalització. Un poble petit i bonic, des del qual s'agafa la pista del GR-4 cap a Puigcerdà que va paral.lela a la carretera. Fa de bon seguir, fins que la senyalització t'obliga a triar entre Bolvir i Puigcerdà. Potser Bolvir era més directe, però no ho sabíem. Aleshores vam agafar el que marcava Puigcerdà, però també feia força volta. Calia anar fins a Queixans, i creuar la carretera. Un cop vam passar per l'estació i el poble, ja estàvem en un entorn plàcid i tranquil al costat del riu Segre. De totes maneres, ja estàvem arribant a Puigcerdà, on es feia la Fira del Cavall. I el trànsit ja començava a fer-se notar inclús en els camins. Així doncs, vam creuar un pontet sobre el Segre, i vam enfilar cap a la capital. Pàssavem pel costat del camp de golf, i de pistes d'equitació. I vam entrar a Puigcerdà cap allà la una del migdia. Tot era un caos, ja que el trànsit i la gent col.lapsava tot. Amb prou feines podíem passar amb la bicicleta. I vam canviar els plans d'agafar un tren a la tarda, per agafar el primer que vam trobar a les 13,25h, per arribar a l'Hospitalet. Vam dinar amb lo que portàvem. I vam fer la tornada gaudint del bon paisatge des del tren.

[@more@]

Tweet

 

  UN REGAL ORIGINAL, PRÀCTIC I ECOLÒGIC

 

DES DE ZIMA APROFITO PER DESITJAR-VOS UN BON NADAL I  NAVIDAD Y UN 2008 PLE DE ALEGRIES I ÈXITS PERSONALS I PROFESSIONALS!!!!

 RAMBLA MARQUESA CASTELLBELL 28

 610719873

 TONIBIKERS@YAHOO.ES

Tweet

Aquest diumenge, 16 de desembre, farem una sortida matinal.

Anirem des de Sant Boi de Llobregat fins a Barcelona amb la Bicicleta.

Es tracta de fer un Tren de Bicicletes que vagi a Barcelona.

El lema seria "Puja a la Bicicleta, i Arribaràs abans que l'AVE"!

En fi, també mirarem de passar per col.laborar amb la nostra presència en la Marató de TV3. Serà una sortida de nivell fàcil, però caldrà ser puntual.

Punt de Trobada: Plaça de l'Ajuntament de Sant Boi, al costat de l'estació dels FGC, a les 10h del matí.

Per a qualsevol dubte, truqueu al telèfon 936541518, o bé al 620356275.

Sergi 

[@more@]

Com va anar l'excursió?

Bé, malgrat el fred d'aquest matí de desembre, ens vam ajuntar 8 persones a la plaça de l'Ajuntament de Sant Boi. La meitat eren companys de Barcelona, d'Amics de la Bici. A les 11'25h vam sortir cap a Cornellà, passant pel camí del Sorral, i per la passarel.la del riu. Vam anar a parar al tennis i l'institut, i al camp esportiu havien posat unes sardanes de música ambient. Com que estàvem una mica enfredorits, i per escalfar-nos, vam fer una petita rotllana fent els curts i llargs. L'estampa amb nosaltres vestits de ciclistes i ballant sardanes era de tot, però gens folclòrica. Sort que l'Anna sabia comptar els compassos. Bé, un cop a to i a punt, vam enfilar l'Avinguda del Carrilet per anar a Barcelona. Vam seguir tot el camí, passant per davant del Corte Inglés, i vam anar a parar a l'Hospitalet. Allà vam desviar-nos cap a Bellvitge degut als esvorancs de l'AVE. Però això no ens va aturar. Seguint la ruta, vam passar també per sota, la línia de Rodalies, i vam arribar a la Gran Via, a l'alçada de l'Ikea. D'allà, era qüestió de seguir el carril-bici a la vorera, i evitar els trossos que encara estan d'obres. Al cap d'una hora i quart de la sortida de Sant Boi, estàvem sobre el pont de bicicletes i vianants que creua la Plaça Ildefons Cerdà. Ens vam parar a la cruïlla, per si volíem seguir cap a Plaça Espanya, o pujàvem cap a la Diagonal per Badal. Allà ens vam trobar amb un vell combatent republicà, amic de la broma, però ferm, i amb ganes de xerrar. Coneixia el nom de Vilaboi, i no volia saber res de Sant Boi. I recordava els temps de lluita i compromís, ben amic dels esforçats ciclistes, i de tot aquell que sua la samarreta. Després de quedar amb l'Elena, que ens esperaria a la Diagonal, a la plaça Maria Cristina, vam pujar per Badal.

Davant de la Caixa vam parar, i fer una mica de pica pica. Calia retornar a Sant Boi, i els companys de Barcelona ens van deixar a l'alçada de Palau Reial. Els quatre que quedàvem vam agafar la ruta del tramvia per pont d'Esplugues, ep sense pujar al tramvia, no us malpenseu!, i vam baixar fins a Cornellà damunt la bicicleta. A la rotonda de les Aigües, l'Eli ens va ensenyar el camí pels horts per passar el riu fins a Sant Boi. La vam seguir, i vam arribar al pont per passar pel mig metre que tenim de voral, per poder entrar a la ciutat més segurament que pel camí del Sorral. Allà a les dues, ja estàvem de tornada. Ja veieu, en una hora i quart, vas i vens des de Sant Boi a Barcelona, i pots arribar abans que l'AVE, segur! 

Tweet

Doncs sí, aquest diumenge passat 2 de Desembre, vam fer la sortida programada fins al Parc de Can Mercader a Cornellà. Una sortida  fàcil, tranquil.la i cultural. 

A les 10h. ens vam trobar devant de l’Ajuntament i vam sortir pel camí del sorral, creuant el riu pel pont habilitat per a bicis i vianants.

Un cop a Cornellà, vam continuar pel passeig dels FFCC, fins a arribar a la zona industrial que està a tocar del Parc. La nostra idea era visitar el Palau que fou residència de la família Mercader  -  Bell-lloch i que actualment  és un Museu Municipal. Com que la visita guiada no començava fins les 12h., vam passejar-nos pel parc una estona.  És un parc molt gran, el més gran de la ciutat, amb 10 hactàrees de zona verda.  El petit de la colla, l’Andreu, i el seu pare, van pujar a un dels trenets que volten tot el parc. Desprès vam seure en una terrassa del bar, a prendre alguna cosa, fins l’hora d’entrar.  

La visita al Palau és força interessant i ens va sorprendre agradablement.  L’edifici és cuadrangular amb quatre torres octogonals als angles i un pati interior cobert. La visita guiada és a la primera planta o planta noble. Hi ha tot un seguit de sales amb decoració d’estils diferents, àrab, Lluis XIV, Isabelí,etc.  i moltes obres d’art, pintures, mobles …   Ens va cridar l’atenció el bany, amb una dutxa d’hidromassatge, poc habitual en la seva època.Força curiós. La visita dura gairebé 1h 30’.  

Cap a les 2h. vam marxar cap a casa.  Un matí molt ben aprofitat.

 Tot hauria  anat  fantàstic, si no fos perquè en el camí de tornada, a mi s’em va trencar la bici.  Però cap problema, tot té solució, ja hem demanat el recanvi de la peça trencada i amb “una mica” d’ajuda del Francesc, quedarà com nova. 

Apa, fins un altre!  i si voleu veure les fotos que vaig fer, cliqueu aquí.  

 M.Àngels     

[@more@]

Tweet

M.Àngels     

[@more@]

Tweet

Doncs sí, aquest diumenge passat, 2 de Desembre, vam fer la sortida programada fins al Parc de Can Mercader de Cornellà. 

A les 10h., ens vam trobar devant de l’Ajuntament i vam sortir pel camí del sorral fins al pont nou per a bicis i vianants, que hi ha per creuar el riu.  Un cop a Cornellà, vam anar pel passeig dels FFCC, fins a arrivar a la zona industrial que està a tocar del Parc. 

La idea era visitar el Palau que hi ha al mig del Parc, però com la visita no era fins les 12, vam passejar-nos-hi una estona.  El petit de la colla, l’Andreu, amb el seu pare, van pujar a un dels trenets que volten tot el parc.  Desprès vam seure en una terrassa del bar a prendre alguna cosa fins l’hora d’entrar.  

La visita ens va sorprendre agradablement, el Palau es molt interesant. L’edifici és cuadrangular amb quatre torres octogonals als angles i un pati interior cobert. La visita guiada és a la primera planta ó  planta noble. Hi ha tot un seguit de sales amb decoració d’estils diferents, àrab, Lluis XIV, Isabelí, etc.   I moltes obres d’art com  pintures, mobles i d'altres.  Ens va cridar l’atenció el bany, amb una dutxa d’hidromassatge, poc habitual en la seva època, curiós!   La visita dura gairebé 1h 30’.  

Cap a les 2h. vam marxar cap a casa.  Un matí molt ben aprofitat. Tot hauría  anat  fantastic, si no fos perquè en el camí de tornada, a mi s’em va trencar la bici.  Però cap problema, tot té solució, ja hem demanat el recanvi de la peça trencada i amb “una mica” d’ajuda del Francesc, quedarà com nova. 

Apa, fins un altre!  Si voleu veure les fotos que vaig fer, cliqueu aquí.    

M.Àngels     [@more@]

Tweet

Per celebrar l'arribada de l'hivern us proposem una sortideta fàcil, per principiants de totes les edats i pels tots els amants de la bici. El lloc elegit és el Parc de  Can Mercader  a Cornellà on podrem passejar amb el trenet, visitar el Museu-Palau Mercader (prèvia reserva) o seure i prendre alguna cosa.

Lloc de sortida: Pl. de l'Ajuntament de Sant Boi a les 10h.

Informació i Contacte:

[@more@]

Tweet

Ara vé la segona part, o sigui, els dies que vam estar a la Casa de Colònies Cadí. Després d'arribar el dijous al migdia, vam celebrar la Castanyada a la nit, i es va repetir el divendres. A més, ens va acompanyar un cel clar i seré per veure els estels. N'hi havia molts, i la Via Làctia es veia prou bé. Com sabeu, aquesta va d'est a oest, i el Camí de Sant Jaume la segueix. També hi ha trossos del Camí a la Cerdanya, pistes i camins senyalitzats, que en alguns llocs estan ocupats per les carreteres.

Una d'aquestes rutes, la que va de Pi a Martinet, passant per Santa Eugènia i Montellà, vam fer el divendres gairebé tota la colla. Amb les bicicletes que vam treure dels cotxes, els més valents van fer la ruta. No és una ruta difícil, però té trossos amb molt desnivell, i cal baixar de la bicicleta. Els pares que portaven la canalla a coll van patir de valent, i en aquestos trams gairebé tothom va pujar-los a peu, i això que eren asfaltats! Però valia la pena, el paisatge va encoratjar tothom.

A la sortida, mentre feiem el reagrupament a Pi per posar a punt les bicicletes, se'ns va afegir una gossa sense collar: jove, eixerida i amb ganes d'aventura, i com sempre, amb l'esperança d'un bon dinar. No portava collar, i cal que us ho penseu dues vegades si us ho torneu a trobar: normalment són de mal portar, ja que van al seu aire, us poden desequilibrar les bicicletes, i aquesta es llençava a les rodes dels vehicles motoritzats: fossin cotxes, quads o qualsevol altre motor, amb perill per a l'animal i per a nosaltres. Per sort, no va passar res, i vam poder tornar-la a la nit al poble de Pi. Vam estar força entretinguts ja que ens va acompanyar tot el dia.

Bé, el cas és que vam fer la ruta de Talló-Santa Eugènia, anant per la carretera, de Pi cap a Santa Eugènia, amb alguna pujadeta per escalfar els músculs. En general, és baixada fins a Santa Eugènia, on podem admirar el famós campanar inclinat, amb una plomada desplaçada un metre i mig respecte al centre. Des d'allà, vam seguir la carretera cap a Montellà. Cal anar fins a la masia de Cal Manxot, i continuar cap a la Riolina, un torrent molt maco, però que fa un tobogan per creuar-lo molt gran. Des d'allà vam fer la pujada més forta, i vam patir de valent, tots excepte la Marta vam pujar a peu. A dalt, però la vista de les muntanyes, i de Montellà ens va revifar. Un bonic poble, que té a la vista un bloc de pisos que fa mal als ulls. 

Després de recuperar-nos, vam baixar cap a Martinet. La carretera enfilava cap a la vall de Bastanisset, on hi ha l'ermita. El temps no ens permetia anar fins a l'ermita, i vam trobar-nos tots al costat del riu, a la zona dels Búnquers. Allà, tant els que anàvem en bici com en cotxe, vam aplegar-nos per dinar. Alguns ho van fer deseguida, i altres van visitar el Centre. Era una mica tard per l'horari, però ens van atendre amablemen. El preu és una mica car, però vas amb guia i t'ensenyen tota la muntanya foradada amb búnquers i nius per controlar el riu i la carretera. Franco va construir tot un sistema per evitar invasions del nord, tant si eren del maquis com dels aliats, després de la Segona Guerra Mundial. Després ja van perdre la seva utilitat. I ara els podeu visitar a Martinet.

Després de dinar, vam anar cap al poble. Aquest té un greu problema, la carretera nacional passa pel mig, i els cotxes no redueixen gaire la velocitat. Una vergonya, no respecten ni els passos zebra. En fi, vam anar fins a l'aparcament al costat del riu Segre, on hi ha un passeig per la riba que es pot visitar. Tenen rètols dedicats a les llúdrigues, molt didàctics, que vam anar a veure després de fer el cafè.  Al final del passeig, continua un sender que arriba fins a Sant Martí dels Castells, i d'allà es pot tornar cap a Cal Manxot, i desfer el camí. Ja començava a fer-se fosc quan tornàvem cap a Martinet, i per ser tard, pel temps i la foscor, vam decidir carregar les bicicletes als cotxes. Abans de l'hora de sopar ja èrem a la Casa de Colònies, i la nostra gosseta a Pi, el poble dins de la Vall de Pi. 

En el següent apunt, us explicarem el camí que vam fer en bicicleta fins a Puigcerdà.  

[@more@]

Tweet